Història del Daina-Isard

La idea

Era un vespre de l'any 1969, una simple trucada seria el principi d'una petita gran història, la història d'una escola, la nostra Escola.

Un grup d'amics d'Olesa de Montserrat quedaren com qualsevol altre dia, però aquella trobada canviaria la seva vida i la de les seves famílies. Aquests pares, preocupats pel futur dels seus fills i sentint l'educació com un dels seus deures primordials en la família van pensar en promoure dos nous centres d'estudis al poble, un de masculí i un de femení on els seus fills i filles adquiririen una educació per assegurar-los un bon avenir.

La creació d'aquests centres resoldria el problema de la insuficiència de centres d'estudis mitjans, ja que aquest seria l'únic que impartiria una educació completa a Olesa. A més, evitaria als pares haver de portar els seus fills fora del poble per adquirir un ensenyament.

Un cop decidida la creació d'aquests dos centres, els pares pensadors de la idea compraren uns terrenys al costat de l'antic camí de Terrassa, amb la intenció de construir-hi totes les instal·lacions necessàries.

Aquell mateix any va ser formulat un projecte per als futurs centres. Aquest projecte el va dur a terme el primer arquitecte de l'Escola i distribuïa aquesta en vuit edificis. El primer bloc, estaria destinat a l'ensenyament dels nens; el segon bloc, estaria destinat a serveis comuns i administració, a més separaria el primer del tercer bloc, destinat a l'ensenyament de les nenes. El primer i tercer edificis, tindrien els seus respectius patis. El quart bloc, més allunyat de la resta, serviria com a classes de parvulari, aquest també disposaria d'un gran pati. Un cinquè bloc aniria destinat a ser la casa del porter i jardiner, ja que aquest hauia de viure a l'Escola, es trobaria però, totalment apartat de la resta. El sisè bloc seria una capella. El setè bloc, anava destinat a ser una pista poliesportiva. Per últim, el vuitè edifici, situat al costat de la pista, serien els vestuaris.

Projecte formulat l'any 1969 per ser edificat als terrenys de l'antic camí de Terrassa.

Aquest projecte es dividia en dos centres d'ensenyament segons el sexe, la denominació "Daina", per al centre femení, i "Isard" per al masculí. No se sap del cert l'origen d'aquests noms, però si que hi ha diverses hipòtesis que podrien ser l'explicació del perquè d'aquests noms.

Una de les hipòtesis, és que a finals dels 60, van sorgir els primers moviments ecologistes, per això, van voler donar a l'Escola un nom que la relacionés amb aquest moviments i, per tant, amb la natura. Així van triar dos noms d'animals desperts, hàbils, del nostre territori, vius, simpàtics i relativament grans. Així són la Daina i l'Isard.

Per tal d'aconseguir que els tràmits fóssin el més àgils possible, el 2 de maig d'aquell mateix any, es va crear una societat anònima anomenada "Agrupació Ribes Blaves, S.A.", formada pels catorze pares pensadors del futur projecte.

A més, per falta de recursos per la creació, es va haver de buscar ajuda a una associació d'assessorament anomenada "Didaxia" que pertanyia a l'Opus Dei. Aquesta i l'Escola, però, només tenien una relació organitzativa.

Els catorze pares fundadors:

Tot i les dificultats i els continus entrebancs que impedien la progressió de la idea, gràcies a la i·lusió i l'entusiasme de totes aquelles persones pensadores del projecte, aquest somni, de mica en mica va anar agafant forma fins, finalmet, objectivar-se en una realitat concreta.

1969-1974

 Al 1969 es comprà un terreny d'una hectària a l'antic camí de Terrasa, però els pares fundadors no podien esperar que les obres del projectes acabessin del tot perquè els seus fills comencéssin a rebre una bona educació; així doncs, es van comprar uns baixos al carrer Argelines, i allà es començaren a fer les primeres classes, destinades a nenes i nens de 2 a 11 anys.

Baixos del Carrer Argelines on es van fer les primeres classes

Al 1971-1972 es va comprar l'edifici de l'antiga Escola de Música, situat a prop dels baixos ja esmentats.

Tot i que l'edifici de l'antiga Escola de Música ja tenia patis, els alumnes que en canvi feien classe als baixos del carrer Argelines anaven a uns patis situtats darrera on s'impartiens les classe. Era un descampat que amb el temps, els pares van anar habilitant amb bancs per a professors i cistelles de bàsquet i porteries perquè els nens hi juguéssin.

Edifici de l'antiga Escola de Música

Des dels principis doncs, l'Escola ja tenia molts alumnes, per això, aquesta ja els oferia un seguit de serveis que donaven als pares dels alumnes una total tranquil·litat sabent que als seus fills no els faltaria cap atenció. L'Escola oferia revisions mèdiques les quals asseguraven un bon seguiment de la salut per aquests.

A més, a prtir del tercer any, ja que als dos primers anys el servei de menjador el portava el catering del restaurant "Café del Centro", a l'edifici de l'antiga Escola de Música s'hi va instal·lar la cuina i el menjador. Aquest no era gaire gran, per això, es feien dos torns, el primer era pels alumnes més petits, i el segon pels de secundària.

A més a més hi havia un servei de transport. El segon any de funcionament de l'Escola, començaven a venir alumnes procedents de diferents poblacions de la comarca i el centre posà a la seva disposició un taxi per poder anar a l'Escola. Dos anys més tard era necessària una furgoneta i a partir del cinquè any de classes, l'alumnat procedent de poblacions com Esparreguera, Abrera, Martorell i Vacarisses tingueren a la serva disposició un servei de bus.

Als primers anys, les classes es donaven per separat segons el sexe dels alumnes. Poc després, degut a la falta d'alumnes, ja que tot i haver-n'hi prous no eren suficients com per estar dividits en dues escoles, nois i noies, compartien les mateix classes.

1974-1992

A partir del curs 1974-1975, tot l'alumnat es trobava a les noves instal·lacions de la carretera de Terrassa, encara que no va ser fins al curs següent que van tenir el permís de trasllat. La implantació del 8è d'EGB va provocar que es modifiqués el projecte original. Les noves instal·lacions constaven de cuina, menjador, laboratoris i grans extensions de patis.

L'època de modernitat de l'Escola començada a finals de 1973, va continuar amb nombroses innovacions que van anar fent créixer el centre, millorant-la qualitativament.

Vista posterior de l'Escola envoltada de vinyes

Al principi l'Escola només rebia alumnat d'una classe social bastant alta, ja que es considerava una escola de classe elitista. Amb el temps però, es va anar veient que no era així, i famílies de totes les classes socials van començar a inscriure els seus fills al Daina-Isard.

Al curs 1986-1987, el COU, Curso de Orientación Universitaria, va ser implantat per primera vegada al centre i això va coincidir amb el divuitè aniversari del Daina-Isard.

Façana de l'edifici acabat de construir

Amb l'entrada d'un nou director a l'Escola, el cap d'estudis que portava tota la feina burocràtica, va voler diferenciar la importància del tutor respecte els altres professors davant l'alumnat, per això va proposar el projecte de tutorització. Amb aquest projecte, es començaren a fer reunions entre el tutor i els pares on es valorava el grup classe en general i la implicació de cada alumne a la classe.

Aquest projecte també proposava cinc avaluacions per curs, és a dir, una cada dos mesos. Temps després, dues d'aquestes avaluacions van eliminar-se, fent-se doncs, tres avaluacions per curs. Per això, l'Escola va ser innovadora davant les altres, ja que tenia inquietuds tant culturals com educatives.

Una de les innovacions que més ha marcat l'evolució i el creixement de l'Escola, va ser el pas d'una societat anònima a una cooperativa d'ensenyament al 1975.

Aquesta decisió va ser una bona solució per desenvolupar l'ensenyament per a molta gent i fer partíceps a tots els cooperativistes.

Una aula en els nous edificis

Una altra de les innovacions més importants que l'Escola va dur a terme va ser el principi d'unes colònies d'estiu l'any 1982, un nou director començava i va tenir la idea de crear aquestes colònies amb l'objectiu que l'Escola abracés també el lleure. Aquestes colònies anaven destinades als nens i nenes de 2n fins a 6è d'EGB. Els monitors eren alguns professors i alumnes de 2n de BUP. El primer any es va anar a una masia de Castellar de N'Hug i després a Castellnou de Bages.

Al cap d'uns anys també va sorgir la idea der fer un curset d'esquí. Aquest anava destinat a alumnat de 6è i 7è d'EGB i durava dos anys, és a dir, els alumnes feien part del curset a 6è i el continuaven quen feien 7è. Al principi s'anava a Port del Compte però degut a la falta de neu a les pistes en anys posteriors, es va decidir anar a Arinsal.

Al curs 1987-1988 també es va introduïr la celebració de la festa de Sant Jordi o Jocs Florals, anteriorment coneguda com la festa del llibre. Aquesta se celebrava el dissabte al matí posterior a Sant Jordi. Consistia en fer una carrera on hi participaven pares, professors i alumnat per categories. A més es feia un concurs de redaccions en català i castellà on hi participava tothom qui volia, dividint el concurs segons el gènere literari.

A més a més, es feia una xocolatada i una oferta de llibres que les llibreries d'Olesa posaven a la venta al pati del centre, el lema principal d'aquest fet era: "Compra't un llibre i compra un llibre per l'Escola". Als escriptors que s'els hi donava més importància a la festa eren William Shakespeare, Miguel de Cervantes i Josep Pla.

En un principi també es regalaven roses però no eren tan significatives com ara.

Durant una època aquesta festa es va deixar de celebrar, però amb l'arribada d'un nou director a l'Escola, es tornà a celebrar la festa introduint-hi un caràcter literari, "els Jocs Florals".

Carrera durant la festa del llibre

Un altra festa que es va començar a celebrar en aquesta època, va ser la festa del Carnestoltes en la que tota l'Escola hi participava. També es celebrava la festa de Nadal, al curs 1976-1977 els alumnes van fer la representació dels "Pastorets" i els més petits van fer la presentació d'un pessebre vivent.

Amb la mort del general Franco, a mitjans dels setanta, el català es va anar introduïnt a l'ensenyament i a l'Escola el va començar a utilitzar com a llengua vehicular. Va ser un pas molt difícil ja que encara que la institució procurés mantenir-se al marge de la política la polèmica es va desencadenar. Molts pares procedien de partits polítics opsats entre si. Finalment es va arribar a un acord i tot va evolucionar bé.

També va haver-hi canvis en l'ensenyament de la religió catòlica, ja que va aparèixer una nova llei que permetia als pares escollir si els seus fills havien d'estudiar religió catòlica o, al contrari, formació humana.

Un altre canvi en l'ensenyament va ser en l'idioma estranger, ja que a prtir del 1975 es va canviar el francès per l'anglès com a llengua estrangera.

1993-2005

És en aquest moment quan s'inicia la implantació de la LOGSE, llei d'ensenyament publicada l'any 1990 i que acabaria d'implantar-se al 1999. El centre ha d'adaptar les seves instal·lacions per ajustar-se al nou model d'ensenyament que el ministeri d'educació i ciències implanta. Aquestes adaptacions consisteixen en el desdoblament de tots els cursos, i aquest comporta l'ampliació de les infraestructures.

És aleshores, quan es formula un nou projecte que consisteix en la construcció de quatre nous edificis aixecats al llarg dels anys que comprenen aquest periode. El primer edifici aniria destinat a l'educació infantil i l'educació primària, era el més necessari i per això va ser el primer en construir-se, així doncs, al curs 1995-96 es va finalitzar.

Un segon edifici seria l'ampliació de la zona serveis, i l'Escola disposaria així, d'una nova cuina i un menjador per a tot l'alumnat, ja que amb el nou desdoblament del nou edifici d'infantil i primària, el nombre d'alumnes augmentaria considerablament. Aquesta ampliació del menjador va portar com a conseqüència l'eliminació del pati de pedres de l'antic edifici, anomenat pel més petits "pati de les rodes".

Un any després es va començar l'ampiació del bloc d'adminisració, aquest nou edifici conté una secretaria nova, una sala de professors més àmplia que l'antiga, nous despatxos de direcció i administració una biblioteca. A més un espai pel Club Esportiu Daina-Isard i diverses sales de tutoria i reunions.

Aquest mateix any 2003-2004, comença la construcció de l'edifici de Batxillerat que s'acabarà l'any 2004-2005 coincidint així, amb el 35è aniversari de l'Escola.

2006-Actualitat

L'últim periode fins l'actualitat vé caracteritzat per consolidar una Escola amb doble línia i per la digitalització de les aules. L'any 2009 es va fer una important inversió per equipar totes les aules de l'Escola amb un equip informàtic, amb pissarra digital interactiva (PDI) i equip multimèdia. Al curs 2010-2011 l'Escola va entrar en el projecte Educat 1x1 engegat per la Generalitat de Catalunya. L'alumnat de 1ESO a 3ESO van començar a utilitzar un netbook com a eina per a l'Escola, això va comportar la instal·lació de xarxes sense fil destinades a l'alumnat a totes les aules de secundària.

L'any 2011 es va aprovar una tercera modalitat de Batxilerat, la artística en la via de les Arts visuals i la plàstica. És per això que des del curs 2012-2013 ja es pot cursar aquesta modalitat del Batxillerat sense haver de desplaçar-se d'Olesa.

Vista aèria actual de l'Escola

Evolució del nombre d'alumnat a l'Escola

Adaptació de:

DE LA CRUZ, Alba; GONZÁLEZ, Clara. Ahir, avui i demà, Treball de recerca. Escola Daina-Isard. Curs 2004-2005.

Som centre examinador ACTIC

Què és un centre examinador ACTIC?

La sigla ACTIC correspon a la denominació “acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació”.

L’ACTIC és la certificació acreditativa de la competència digital, entesa com la combinació de coneixements, habilitats i actituds en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) que les persones despleguen en situacions reals per assolir objectius determinats amb eficàcia i eficiència.

Per inscriure-us en un dels curos ACTIC, ho podeu fer a través d'aquest enllaç.