Avui hem iniciat les activitats sobre el 8 de març. Alumnes de totes les edats han compartit espais, activitats, xerrades i diferents debats al voltant del 8 de març, Dia internacional de les Dones. Petites accions que esperem que siguin grans transformacions per compartir junts un futur més just per tots i totes. A continuació podeu llegir el manifest que ha realitzat un grup d'alumnes de 2Batx i veure una petita mostra de les activitats que s'han realitzat durant el dia d'avui.
Manifest 8 de març
Tots i totes som aquí per recordar que un dia com avui, fa 161 anys, un grup de dones obreres (entre elles nenes, com vosaltres), van decidir reivindicar els seus drets laborals i demanar un augment de sou ja que cobraven molt menys que els homes.
Així va ser com van iniciar una vaga dins la fàbrica on treballaven. Els patrons de la fàbrica volien aturar aquest moviment i van crear un petit incendi per fer que les dones tinguessin por. Però elles no es van rendir i l’incendi, descontrolat, va matar les obreres que hi havia dins la fàbrica.
Cal recordar que des dels inicis dels temps, les dones han estat lligades als afers domèstics, tenint com a màxima finalitat donar descendència a l’home. I això s’utilitza com a excusa per a que el salari de les dones sigui inferior al dels homes, ja que es considera que es perd un treballador quan la dona demana la baixa de maternitat. A més, a l’hora d’escollir un nou treballador, qualsevol empresa té en compte l’edat de la dona, perquè en determinats casos es creu que està en edat de ‘procrear’.
Un altre dels problemes presents en la societat en el qual ens trobem les dones és el constant assetjament que patim quan sortim de casa. Caminem tranquil.les pel carrer i són molts els casos en que un desconegut s’atura per cridar-nos qualsevol frase que ell considera que és agradable per a nosaltres. El pitjor és que es pensa que ens agradarà sentir-ho, però ens provoca que tot el nostre cos entri en estat d’alerta. I comencem a patir. I ens preocupem, ens preocupem perquè nosaltres no hem donat permís a aquell home o grup d’homes per a que ens cridin ‘guapa!’ o qualsevol altre bestiesa sense cap motiu. En aquest moment tenim por i accelerem el pas perquè només pensem en arribar a casa el més ràpid possible.
Nois, m’agradaria saber una cosa: Quants de vosaltres heu sentit por quan tornaveu cap a casa a les tantes de la matinada simplement perquè ningú us acompanyava? I a quants de vosaltres us han dit que us canvieu de roba perquè no vestíeu adequadament?
Alguna vegada us heu posat pantaló llarg a ple estiu perquè no anàveu ben depilats? I us diuen sovint “home havies de ser” pel simple fet de veure un cotxe que no aparca bé?
A vosaltres també us passa que quan teniu convidats a casa, seieu a prop de la cuina amb els altres homes per poder servir a la resta? I ets el primer en aixecar-te per recollir la taula? Vosaltres també trobeu incoherent tot el que us he preguntat? La majoria de dones que ens estan escoltant ara mateix, respondrien que elles sí que s’han canviat de roba, sí que han sentit por d’anar soles i sí que s’han posat pantaló llarg.
És per això que encara queda molta lluita, no ens enganyem. Des de 2003, només a Espanya han estat assassinades per violència masclista 916 dones. I no oblidem que avui en dia les dones cobren, aproximadament, un 13% menys que els homes per fer feina similar.
Però nosaltres volem mirar cap al futur i volem una societat millor. Tenim esperança- Volem trencar amb el sostre de vidre, aquesta barrera invisible que no permet que les dones ascendeixin professionalment tant com haurien. Volem trencar amb els comentaris i les actituds masclistes, nosaltres no sóm el sexe dèbil, encara que el diccionari ho remarqui.
Volem aconseguir que tots plorem com homes, que tots freguem els plats, volem trencar cadenes, volem assaborir la llibertat. Aquest canvi es pot aconseguir. Avui ja estem una mica més a prop de la igualtat. I us necessitem a vosaltres, nois, noies, homes i dones. Sense vosaltres, la lluita no seria possible. I recordeu, que com deia una gran poeta, ignorem la nostra verdadera alçada fins que ens posem en peu. I nosaltres, les dones, ja ens hem aixecat.